L'aprenentatge de la lectura en els lectors debutants... i el seu ensenyament

L'aprenentatge de la lectura és un procés que s'inicia sovint abans de l'entrada a l'escola, però és en aquesta on de manera sistemática s'inverteixen recursos i dedicació especialitzada per afavorir-ne l'apropiació. L'article examina els inicis del camí que porta a ser lector autònom, posant atenció a les característiques del nostre sistema d'escriptura, la comprensió de les quals és imprescindible per a progressar en l'aprenentatge. Es descriuen a grans trests les diverses fases per les que passen els lectors debutants, que han de ser conegudes pels mestres que proporcionen l'ajuda imprescindible en el procés d'aprenentatge, i s'ofereixen uns paràmetres generals per a dissenyar l'ensenyança

Competencia lectora y aprendizaje

En el presente trabajo se discute acerca de la construcción de la competencia lectora y se examinan las relaciones existentes entre dicha competencia y el aprendizaje. Se asume que una concepción amplia y compleja de la lectura tiene mayores posibilidades de lograr una plena alfabetización (social e individual) que una representación más restringida y simple. Estala concepción simple tiende a considerar que leer es una habilidad que se adquiere en un periodo concreto de la vida y que se aplica indistintamente a diversos textos y situaciones. Contrariamente a esta postura, se argumenta que la apropiación y el uso de la lectura en las sociedades letradas se inician muy pronto y no se acaban nunca, pues siempre es posible profundizar en la competencia lectora. Esta posición conlleva aceptar los cambios profundos que, por el impacto de las diversas situaciones y usos de la lectura en las que las personas nos vemos implicadas, se producen en la forma de ser lector a lo largo de la vida. En estas situaciones, gracias al concurso de otros, se pueden aprender las estrategias que permiten ir más allá de la lectura superficial, y posibilitan una lectura profunda, crítica, capaz de transformar la información en conocimiento. Se revisan algunos datos proporcionados por estudios internacionales de evaluación, así como las conclusiones de trabajos de investigación, que en conjunto ponen de manifiesto que la enseñanza y el aprendizaje de esta forma de lectura es menos frecuente de lo que cabría desear. Se concluye argumentando la necesidad de proyectos sociales y de centro dirigidos a fomentarla

A vueltas con el constructivismo

This article looks at the arguments put forward by J.I. Pozo in 'All that glisters is not gold: nor is eveiything that is learnt constructed (in the same way)' .It notes the existence of various constructivist options and draws attention to the fact that these options are used to explain particular situations without always taking into account the specific conditions of these situations. The author mentions the construction of knowledge in a formal educational setting, and notes several of its most significant characteristics: its social and socializing nature; material taught at school as pre-existing knowledge; the need to unbalance students' knowledge in an attempt to 're-balance' it. The article suggests that these characteristics do not present an obstacle to the construction of knowledge at school; their relevance to un adequate explanation of this construction process is stressed

A vueltas con el costructivismo

This article looks at the arguments put forward by J.I. Pozo in "All that glisters is not gold: nor is eveiything that is learnt constructed (in the same way)" .It notes the existence of various constructivist options and draws attention to the fact that these options are used to explain particular situations without always taking into account the specific conditions of these situations. The author mentions the construction of knowledge in a formal educational setting, and notes several of its most significant characteristics: its social and socializing nature; material taught at school as pre-existing knowledge; the need to unbalance students' knowledge in an attempt to "re-balance" it. The article suggests that these characteristics do not present an obstacle to the construction of knowledge at school; their relevance to un adequate explanation of this construction process is stressed.

Comprenc el que llegeixo? De la valoració de la pròpia comprensió a l'ús d'estratègies de lectura.

Malgrat que sovint són tractades d'una manera genèrica, les dificultats que troben alguns estudiants a l'hora de comprendre els textos (i que els converteixen en lectors febles) poden situar-se en components diversos dels que intervenen en la comprensió. En aquest article ens ocupem de dos d'aquests components o processos íntimament vinculats: supervisió i control de la lectura. Ambdós són imprescindibles per a la consecució d'una lectura autoregulada i útil als propòsits del lector, especialment quan aquests fan referència a l'aprenentatge

Historical education in Portugal: learning goals in the early years of schooling

The Learning Outcomes Project for K-Basic Schooling recently carried out in Portugal intended to produce a set of learning outcomes for each curriculum subject matter or area. It has aimed to provide a set of useful tools to the teaching process, thus promoting student achievement. With respect to the History Learning Outcomes, their team got inspiration in relevant empirical studies on situated historical cognition grounded on recent epistemological perspectives concerning history. Under this framework, this paper discusses some of the “History Learning Outcomes” for K-Cycle 1 (3-10 year-olders), seen as significant in the light of historical thinking and consciousness

Early literacy development in Catalan: characteristics and instructional influence

Resumo: Este artigo analisa a relação entre o nível de consciência fonológica, conhecimento das letra e as estratégias utilizadas para ler e escrever, em crianças de cinco anos, ensinadas em catalão. Participaram 69 crianças de três classes diferentes. Cada um dos seus professores utilizava um método diferente de ensino: analítico, sintético ou analítico-sintético. As crianças foram avaliadas no início e no final do ano letivo em: Reconhecimento de letras, segmentação palavra oral, leitura de palavras, leitura de um texto curto e um ditado. Foram realizadas análises de granulação fina em nas respostas das crianças, para identificar estratégias e padrões específicos. A análise qualitativa indica que a capacidade de segmentar uma palavra em sílabas por via oral parece ser suficiente para as crianças começarem a ler de uma forma convencional. Além disso, a consciência fonológica e o conhecimento das letras são usados em formas relativamente diferentes, dependendo do tipo de texto a ser lido. As abordagens de ensino dos professores parecem ter uma influência nos resultados das crianças.Abstract: This article examines the relationship between the level of phonological segmentation, letter knowledge, and the strategies used to read and write, in 5-year-old children taught in Catalan. 69 children from 3 different classes participated. Each of their preschool teachers held a different conception about teaching early literacy: analytical, synthetic, or analytical-synthetic. Children were assessed at the beginning and at the end of text and a dictation. We performed fine-grained analysis on children‟s data to identify specific strategies and patterns. The qualitative analysis indicates that the ability to segment a wordtext and a dictation. We performed fine-grained analysis on children‟s data to identify specific strategies and patterns. The qualitative analysis indicates that the ability to segment a word into syllables orally seems to be sufficient for children to start reading in a conventional way. Furthermore, phonological segmentation and letter knowledge are used in relatively different ways depending on the type of text being read. Teachers‟ instructional approaches seem to have an influence on children‟s results.Résumé: Cet article analyse la relation entre le niveau de conscience phonologique, la connaissance des lettres, et les stratégies utilisées pour lire et écrire, chez des enfants de cinq scolarisés en catalan. 69 enfants de 3 classes différentes ont participé à cette étude. Chacun de leurs enseignants utilisait une méthode d‟enseignement différente: analytique, synthétique, mixte. Les enfants ont été évalués au début et à la fin de l'année scolaire en: reconnaissance de lettres, segmentation orale de mots, lecture de mots, lecture d'un texte court et une dictée. Nous avons effectué une analyse fine des réponses des enfants pour identifier des stratégies et modèles spécifiques. L'analyse qualitative indique que la capacité de segmenter un mot en syllabes oralement semble être suffisante pour que les enfants commencent à lire. La conscience phonologique et la connaissance des lettres sont utilisées de forme relativement différente en fonction du type de texte à lire. Les approches pédagogiques des enseignants semblent avoir une influence sur les résultats des enfants

Competencia lectora y aprendizaje

En el presente trabajo se discute acerca de la construcción de la competencia lectora y se examinan las relaciones existentes entre dicha competencia y el aprendizaje. Se asume que una concepción amplia y compleja de la lectura tiene mayores posibilidades de lograr una plena alfabetización (social e individual) que una representación más restringida y simple. Esta –la concepción simple– tiende a considerar que leer es una habilidad que se adquiere en un periodo concreto de la vida y que se aplica indistintamente a diversos textos y situaciones. Contrariamente a esta postura, se argumenta que la apropiación y el uso de la lectura en las sociedades letradas se inician muy pronto y no se acaban nunca, pues siempre es posible profundizar en la competencia lectora. Esta posición conlleva aceptar los cambios profundos que, por el impacto de las diversas situaciones y usos de la lectura en las que las personas nos vemos implicadas, se producen en la forma de ser lector a lo largo de la vida. En estas situaciones, gracias al concurso de otros, se pueden aprender las estrategias que permiten ir más allá de la lectura superficial, y posibilitan una lectura profunda, crítica, capaz de transformar la información en conocimiento. Se revisan algunos datos proporcionados por estudios internacionales de evaluación, así como las conclusiones de trabajos de investigación, que en conjunto ponen de manifiesto que la enseñanza y el aprendizaje de esta forma de lectura es menos frecuente de lo que cabría desear. Se concluye argumentando la necesidad de proyectos sociales y de centro dirigidos a fomentarla

L'ensenyament de la comprensió lectora: un punt de vista interactiu

[cat] El nostre interès pels temes relacionats amb la lectura, i concretament per la manera com es porta a terme l’ensenyament de la comprensió lectora, és fruit de la nostra activitat professional a l’àrea de Psicologia de l'Educació i en particular en l’àmbit de la intervenció psicoeducativa. Precisament en aquest àmbit hem pogut constatar personalment que de l’elevat nombre d'alumnes que no assoleixen l’èxit acadèmic, una bona part presenten problemes a l’hora d’entendre el contingut d’un text, i més amplament, dificultats relacionades amb l’aprenentatge de la lectura. A aquesta constatació succeïa una altra, relativa a la manca de recursos i dificultats que experimenten els ensenyants, en general, per a establir seqüencies d'instrucció susceptibles d'ajudar aquells alumnes. La nostra manera d'entendre els objectius de la intervenció psicoeducativa ens portava a interrogar-nos sobre els processos d'ensenyament/aprenentatge que calia dissenyar per assegurar que els alumnes poguessin comprendre, interpretar i utilitzar els textos als que amb tanta freqüència es veuen confrontats dins i fora del marc escolar. Hem d'admetre que no disposàvem de resposta, més enllà d'algunes intuïcions, per a l'interrogant que ens havíem plantejat: com s’havia de fer? En les pàgines que segueixen hem intentat abordar des de la nostra pròpia perspectiva aquesta ampla problemàtica, conscients que el nostre treball constitueix nomes una passa en el camí que condueix al coneixement dels factors i variables que intervenen en l'ensenyament. El primer capítol constitueix una aproximació als models teòrics que és possible identificar en el camp de la lectura; els dos capítols següents, ja a partir d'aquells models, analitzen respectivament la manera d’entenendre l'aprenentatge i l'ensenyament de la comprensió lectora. La separació entre ensenyament i aprenentatge s'ha produït únicament a efectes d'assolir una major claredat en l'exposició; en el capítol quart s'ofereix una breu revisió de treballs d'investigació que s'han ocupat del mateix fenomen que ens preocupa a nosaltres. El cinquè vol desembocar en la proposta d’un model susceptible de donar compte dels factors que intervenen en l'ensenyament de la comprensió lectora. En el capítol sisè es descriuen les línies generals del disseny d'investigació elaborat per tal de contrastar el model formulat i el capítol setè es dedica a l'anàlisi de les dades obtingudes. Les conclusions i la discussió s'aborden en el vuitè i últim capítol, en el qual s'expliciten també les implicacions del nostre treball envers la recerca i la formació del professorat

A vueltas con el costructivismo

This article looks at the arguments put forward by J.I. Pozo in "All that glisters is not gold: nor is eveiything that is learnt constructed (in the same way)" .It notes the existence of various constructivist options and draws attention to the fact that these options are used to explain particular situations without always taking into account the specific conditions of these situations. The author mentions the construction of knowledge in a formal educational setting, and notes several of its most significant characteristics: its social and socializing nature; material taught at school as pre-existing knowledge; the need to unbalance students' knowledge in an attempt to "re-balance" it. The article suggests that these characteristics do not present an obstacle to the construction of knowledge at school; their relevance to un adequate explanation of this construction process is stressed.